LA WEB DE LES BITLLES CATALANES |
Idioma |
Pagina Principal | |
“L’origen del joc de bitlles és de quasi impossible localització. Els antics documents que descriuen els jocs semblants als que avui dia anomenem “bitlles” són bastant incerts pel que fa a la forma amb què s’hi jugava. Aquest joc primitiu cal prendreu-ho en el sentit de joc de llançament i punteria, sigui quina sigui la forma de fer-ho i els projectils emprats. Es pot dir que hi havia tantes modalitats de joc i tan variades com localitats on eren practicades. L’egiptòleg Flinders Patrie, l’any 1895 descobrí en una tomba de Naraga nou petits objectes d’alabastre en forma de vas, quatre boles de pòrfir blanc i negre, i tres cubs petits de marbre blanc, l’antiguitat dels quals se situa en uns 3.000 anys abans de Crist.
Les àrees geogràfiques on es practicaven principalment, eren Alemanya, països Baixos, sud d’Anglaterra i França. A la península ibèrica, a Catalunya, Aragó, el País Vasc, Astúries i Cantàbria.
La primera referència a Catalunya la féu Ramon Llull en el seu llibre Contemplació 1273, la primera documentació es troba en el Llibre de les ordinacions de Torroja (El Priorat) 1376. Violant i Simorra també en fa diferents descripcions.
Les dues formes bàsiques de jugar a les bitlles són: aquella en què els projectils són els “bitllots” i aquella altra en què són les “boles”. La represa d’aquesta activitat s’inicià a finals dels anys setanta.
La primera edició de la lliga de bitlles tradicionals catalanes s’encetà la temporada 1989-90. Durant molt temps els torneigs a Lleida esdevingueren massius.
La modalitat de bitlles al Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça difereix força de la resta del Principat. L’origen de la forma de jugar al Pallars caldrà buscar-lo a l’Europa Central.
Era el joc més popular i conegut de tot el Pirineu. La gent del Pallars s’han fet, de sempre, ells mateixos els “trucs” (boles) per llançar, amb una habilitat extraordinària a l’hora de manejar la destral per arrodonir-les.
Durant l’hivern es tallaven les bitlles i el tascó amb fusta d’avets i pins. Hi jugaven durant l’hivern i la primavera fins a Sant Joan durant la revetlla eren cremades per tal de poder dedicar tot el temps a les feines i collites.
Les bitlles, tallades en fusta en forma d’ampolla, variaven segons les diverses valls pel que feia a la forma i les mides.
Per norma general, les bitlles tenien una alçada entre 40 i 50 cm, però a la Val d’Aran, augmentava considerablement fins a assolir 1 m. d’alçada i una distància entre elles de 2 m.
A Garós, les quilles eren bitlles d’un metre d’alçada que hom disposava formant un cercle, al mig del qual es col·locava la reina o l’ou.
“Les bitlles són un dels jocs populars que contenen una certa tàctica col·lectiva i un missatge socialitzador per als seus participants i per a la població”
“El Truc era l’element de llançament contra les bitlles. Eren tacs de fusta (de “fust”) de forma ovalada, també tallats rudimentàriament amb dos forats: l’un rodó, per a posar-hi el dit gros; l’altre rectangular, per sobre el rodó, per a posar-hi la resta de dits. En general es col·locaven nou bitlles formant un quadrat, anomenat bitller, disposades en tres rengleres separades un metre l’una de l’altre.
Generalment es formaven dos equips de 3 o 5 jugadors cadascun. Normalment la forma més corrent de joc era anomenada a perdre cent”.
|